Primera carta als Corintis 15
1 Us recordo, germans, l’evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms,
2 i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe.
3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut:
Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures,
4 i fou sepultat;
ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures,
5 i s’aparegué a Cefes i després als Dotze.
6 Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts.
7 Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols.
8 Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se’m va aparèixer també a mi.
9 Perquè jo soc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l’Església de Déu.
10 Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi.
11 Així, doncs, tant si soc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.